El dia 13 de desembre, dins el 49 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz vam cantar amb ARSinNOVA Cor de Cambra al concert d’homenatge al cantaor Enrique Morente. Era una ocasió molt especial i el seu fill menor Enrique “Kiki” Morente no es va voler perdre la cita, interpretant Alegorías juntament amb Arcangel Morente i Chicuelo. A la segona part, una cinquantena de músics vam estrenar “Réquiem a Morente”, de Joan Díaz i amb músics dalt de l’escenari com Joan Albert Amargós, Paula Domínguez o Andrea Motis. El concert va ser un èxit. TV3 i CTXT en parlen.       Comparteix això:Click to share on Twitter (Opens in new window)Click to share on Facebook (Opens in new window)Click to share on Google+ (Opens in new window)

Ahir al vespre vaig anar a escoltar l’Orquestra Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar amb el Gustavo Dudamel al capdavant. Va ser impressionant! Encara no me’n sé avenir…Al final de la segona part, perquè us feu una idea de l’èxit que va suposar, tot l’Auditori en ple es va aixecar de la cadira i va començar a aplaudir. Jo, almenys, no ho havia vist mai a l’Auditori… i és que Dudamel transmet una energia brutal als músics i al públic quan dirigeix. No li calen grans gestos, els músics l’entenen perfectament. A la simfonia nº4 de Txaikovski, al Scherzo: pizzicato ostinato, no va utilitzar en cap moment les mans per dirigir, simplement de tant en tant feia algun cop de cap i els músics el seguien traduïnt-lo en música immediatament. Evidentment, això requereix un bon treball previ als assajos. Però això no és el que jo us volia explicar. El que realment em va impactar és l’energia i vivacitat que transmetien els músics i l’orquestra en general. Un caràcter que costa molt de veure a la majoria d’orquestres professionals. Amb aquesta orquestra, tota la sala va vibrar d’emoció. Els bisos van ser d’allò més alegres amb els músics ballant sobre l’escenari. Realment, ahir vaig viure una experiència única que trigaré temps a repetir…per tots aquells que no conegueu l’orquestra us recomano que veieu el dvd Tocar y luchar, que explica la filosofia de l’orquestra i mostra, de prop, el dia a dia d’aquesta i el projecte social que representa. Comparteix això:Click to share on Twitter (Opens in new window)Click to share on Facebook (Opens in new window)Click to share on Google+ (Opens in new window)

Comentari de fragments del llibre El tacto en la enseñanza: el significado de la sensibilidad pedagógica, de Max van Manen M. van Manen especifica clarament i directa les qualitats òptimes d’un pedagog: “vocación, preocupación y afecto por los niños, un profundo sentido de la responsabilidad, intuición moral, franqueza autocrítica, madurez en la solicitud, sentido del tacto hacia la subjetividad del niño, inteligencia interpretativa, comprensión pedagógica de las necesidades del niño, capacidad de improvisación y resolución al tratar con los jóvenes, pasión por conocer y aprender los misterios del mundo, la fibra moral necesaria para defender algo, una cierta interpretación del mundo, una esperanza activa ante la crisis, y desde luego, sentido del humor y vitalidad.” És molt explícit i directe i, si volguéssim comentar cadascuna de les qualitats que exposa podríem omplir pàgines i pàgines, ja que totes elles són molt interessants. No obstant, les que trobo imprescindibles a l’hora d’elaborar una base de recursos per al bon pedagog són: vocació, per a mi la més important. Sense aquesta el pedagog no investigarà ni experimentarà a les classes, tampoc s’informarà de l’actualitat pedagògica ni cercarà una renovació en la seva metodologia. No s’esmerarà en la seva tasca, provocant, en el millor dels casos, una experiència negativa per a l’alumne/a. La franquesa autocrítica també és cabdal. És necessari que el pedagog accepti la crítica de la seva feina. Ha de qüestionar-se constantment si el seu punt de vista és correcte o bé si aquest podria millorar i de quina manera. És primordial que un pedagog no s’estanqui en la metodologia que usi (encara que sigui pròpia) perquè això l’aïllarà de la realitat educativa contemporània, allunyant-se així dels seus alumnes. Comprendre i acceptar la opinió dels alumnes és basic per poder treballar a l’aula (referència a la comprensió pedagògica de les necessitats del nen). El professor ha de ser flexible i atendre’s a l’efecte “pigmalió” per tal de comprendre el punt de vista dels estudiants i començar a treballar des de la seva base. Així mateix, aquesta flexibilitat li ha de servir per a saber actuar ràpidament davant dels conflictes i qüestions que es generen a la classe. Però tot això, sense humor i energia no serveix per a res. Tampoc és gens útil aprendre totes les tècniques d’intuïció pedagògica, però seguir tenint un punt de vista pedagògic no adequat a la realitat de l’aula. Manen assegura que la pedagogia necessita tècniques de coneixement pràctic més que no pas intel·lectualitzades. És un comentari força interessant, ja que ens convida a reflexionar sobre l’impuls que sovint tenim molts pedagogs de buscar les solucions dels conflictes de l’aula en la bibliografia sobre paper que han fet reconeguts pedagogs, o no. Tant li fa el prestigi que tinguin! No podem esperar que, en una disciplina tan pràctica com la pedagogia sempre un altre ens solucioni qualsevol problema. D’una banda, aquest pedagog sobre paper no es troba en la mateixa situació de conflicte que nosaltres i això ja comporta un inconvenient per a la similitud d’aquest i el seu punt de partida. D’altra banda, tal i com diu Manen “es un error confundir el discurso pedagógico con la diatriba moral o el sermón”. No es tracta d’esperar que d’altres pedagogs et facin un discurs sobre l’essència de la pedagogia (no estic dient que no sigui interessant, sinó que relegar la formació a només això no és suficient), sinó de saber exteure tu mateix les teves pròpies conclusions a través del treball dia a dia a l’aula. Llavors sí que tindrà sentit el llegir molta o poca bibliografia, ja que es tractarà d’un suport per al criteri propi del pedgog. És a dir, l’autorreflexió com a base de la disciplina pràctica (o a la inversa). Comparteix això:Click to share on Twitter (Opens in new window)Click to share on Facebook (Opens in new window)Click to share on Google+ (Opens in new window)